"La tesi d'Steven Johnson contradiu l'opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idiotitzant. Segons Johnson tots som cada vegada més intel·ligents. I no gràcies als que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i, per tant, exigeixen un esforç intel·lectual als seus consumidors cada vegada més gran."
Aquest autor de divulgació científica i columnista de diverses revistes nord-americanes es passava els dies d'institut tancat a la seva habitació elaborant jocs de simulació. Enlloc de jugar a beisbol, com la majoria d'adolescents, jugava a jocs de taules numèriques amb daus de vint cares i una llista infinita de noms de pitchers, batedors i llançadors d'aquest esport -em costa d'imaginar-me'l així de marginat si ja de gran el trobo força atractiu-. El seu llibre, diu, és la història de com aquell exercici mental s'ha convertit en un component habitual de l'entreteniment de masses. És la història que ens explica com apliquem la teoria de la probabilitat quan juguem al Zelda a la Nintendo, de per què sèries com Dallas o Los Sopranos resulten nutritives per la nostra ment o, fins i tot, de com la ximpleria dels realities esdevé gimnàstica neuronal. Johnson tranquilitza als milions de pares amb la Corba del Dormilega, un l'enlairament gradual per sobre de tot aquest caos superficial. "El cel no ens cau damunt", escriu, "el que passa és que necessitem un nou tipus de baròmetre per captar-ne la diferència".
El seu darrer llibre i ell fent-ne una xerrada:
Aquest autor de divulgació científica i columnista de diverses revistes nord-americanes es passava els dies d'institut tancat a la seva habitació elaborant jocs de simulació. Enlloc de jugar a beisbol, com la majoria d'adolescents, jugava a jocs de taules numèriques amb daus de vint cares i una llista infinita de noms de pitchers, batedors i llançadors d'aquest esport -em costa d'imaginar-me'l així de marginat si ja de gran el trobo força atractiu-. El seu llibre, diu, és la història de com aquell exercici mental s'ha convertit en un component habitual de l'entreteniment de masses. És la història que ens explica com apliquem la teoria de la probabilitat quan juguem al Zelda a la Nintendo, de per què sèries com Dallas o Los Sopranos resulten nutritives per la nostra ment o, fins i tot, de com la ximpleria dels realities esdevé gimnàstica neuronal. Johnson tranquilitza als milions de pares amb la Corba del Dormilega, un l'enlairament gradual per sobre de tot aquest caos superficial. "El cel no ens cau damunt", escriu, "el que passa és que necessitem un nou tipus de baròmetre per captar-ne la diferència".
El seu darrer llibre i ell fent-ne una xerrada:
Pels subtítuls, clicar aquí:
No hay comentarios:
Publicar un comentario